Som | Fundació Catalana Tutelar

caenes
You Are Viewing

ÉS PREFERIBLE VIURE A CASA

vida-independent-autonomia-discapacitat-intel·lectual-tutelaLa fundació dedica importants recursos al programa de Vida Independent, que té com a objectiu principal mantenir l’autonomia personal de les persones amb discapacitat intel•lectual a les quals donem suport. El programa promou el dret de les persones a les quals protegim a decidir on i com viure, i evitar, sempre que sigui possible, l’ ingrès en centres residencials.

Actualment, són més de 220 persones que es beneficien del Programa de Vida Independent, persones que viuen en parella, soles, que comparteixen pis amb altres companys i/o companyes …

El Dani G., l’Eva C i la Raquel resideixen en un pis a Barcelona, amb el suport de la fundació, i ens ofereixen el seu testimoni i la valoració d’aquesta experiència.

El Dani i l’Eva, és una parella que viu de forma independent al seu propi domicili des de fa alguns anys i, recentment, s’ha incorporat la Raquel. Actualment, conviuen les tres persones de forma totalment autònoma i només compten amb el suport d’una ajuda domiciliària i, per descomptat, de la fundació.

El Dani i l’Eva es van conèixer fa onze anys en unes colònies a Galícia, que va organitzar la fundació. Llavors, van decidir que volien viure junts. En aquells temps, el Dani residia a Girona i l’Eva a Barcelona i, després de molt d’esforç, van aconseguir realitzar un dels seus somnis: viure junts en un pis. El Dani ens comenta que, evidentment, hi ha un canvi molt notable entre viure en un centre residencial i compartir un pis amb la parella. Ara, ell té més autonomia i pot decidir on anar i a quina hora tornar a casa sense donar explicacions constants als monitors. No obstant això, ens explica entre riures que, ara que pot tornar més tard, no ho fa, però aquesta és la seva decisió perquè “Si et ve de gust sortir, surts i, si no, et quedes a casa

Tant el Dani com l’Eva tenen una feina que els ajuda a mantenir el pis i realitzar determinades activitats. Però tots dos tenen més expectatives i els agradaria continuar progressant en l’àmbit laboral.

La història de la Raquel i l’Eva és molt curiosa, perquè ambdues van coincidir en unes colònies quan eren molt petites i, posteriorment, van continuar la seva vida per separat. Després de molt temps sense veure’s, van coincidir al dinar de Nadal de som – fundació. Des de llavors, han mantingut l’amistat i el contacte.

La Raquel estava vivint a Solsona fins al mes passat de desembre i, fa ja alguns mesos, que va indicar a som – fundació la seva intenció de poder tornar a Barcelona. Finalment, després de valorar diverses alternatives amb la fundació, s’ha pogut incorporar amb l’Eva i el Dani. Els tres afirmen, entre riures, que es congenien molt bé. Quan són a casa, s’organitzen per gaudir de les activitats que més els agraden: el Dani prefereix una estona de Play i tant l’Eva com la Raquel trien veure algun programa televisiu.

Referent a les tasques domèstiques, també les tenen molt definides i assignades i, de moment, no han tingut cap conflicte. Cadascun d’ells sap què, com i quan ho ha de fer. En definitiva, tots valoren molt positivament l’experiència de compartir pis amb altres persones i cap d’ells ho canviaria per viure en una residència. No obstant això, l’Eva ens comenta que al centre residencial era més fàcil quedar amb els amics per passar una tarda. “Ara, és una mica difícil reunir a tots els amics per compartir activitats perquè cadascú té la seva vida i, normalment falla algú.” En Dani li contesta molt segur: “Així és la vida, cal adaptar-s’hi”

 

Moltes gràcies per compartir la vostra experiència amb nosaltres