Som | Fundació Catalana Tutelar

caenes
You Are Viewing

“Volia donar a conèixer les meves vivències, transmetre el que m’ha passat, perquè no li passi a ningú més”

IMG_5702 ok

“Moltes vegades fets aïllats, que no tenen cap relació entre si, en realitat poden esdevenir cabdals per fer donar un gir al destí de les persones”.

Així va ser en el cas del Marcos Antonio A. Quan semblava que les coses no li podien anar pitjor, les circumstàncies van fer que es trobés amb unes persones que van cuidar-lo i van preocupar-se pel seu futur. Aquestes reflexions les explica en el seu llibre “Jo, Marcos”, una publicació que relata la seva autobiografia, una singular història que no deixa indiferent i per la qual ha estat guardonat a la 16a edició del Premi “Romà Planes i Miró”.

En Marcos va néixer a Ourense ara fa 42 anys i va venir a viure a Barcelona de ben petit. A causa de la seva timidesa i els seus problemes amb la parla va rebre un diagnòstic erroni i va ser ingressat en un centre psiquiàtric. Un grup de voluntaris i voluntàries del Grup de Projecció, que neix de l’Escola del Clot dels jesuïtes, va arribar per coses del destí en aquest centre i en veure la situació que patia en Marcos va moure fils per traslladar-lo a les Llars Mundet. A partir d’aquí, un dels matrimonis del grup van acompanyar-lo i van fer que, de mica en mica, en Marcos iniciés una transformació personal cada vegada més gran.

Actualment en Marcos està tutelat per Som Fundació i continua en contacte amb aquestes persones que per a ell són més que una família. Junts tracem el seu futur, un futur que vol encaminar cap a la seva independència. Ara el coneixem una mica més a fons.

Què fas en el teu dia a dia?
Estic a la Fundació Pere Mitjans. Col·laboro amb les tasques que s’han de fer, porto el menjar als pisos de l’entitat, ajudo els meus companys i companyes…
Després visc amb nou persones més en una residència a Poble Nou, acompanyat d’un equip de monitors i monitores.

Et trobes bé aquí?
Sí, estic bé. Em cuiden, però m’agradaria ser més independent.

Quins són els teus hobbies?
M’agrada veure el futbol, també anar amb bici, encara que em costa ser constant. També veig pel·lícules, d’acció sobretot, i m’agrada estar amb els companys i companyes de la residència. M’ho passo bé.

Com et veus en un futur?
M’agradaria trobar una noia, casar-m’hi i viure sols, tenir una família, ser pare…

Per què has volgut explicar la teva història en un llibre?
Volia donar a conèixer les meves vivències, transmetre el que m’ha passat, perquè no li passi a ningú més. També és un acte d’agraïment cap a les persones que m’han ajudat i que són molt importants per a mi. En aquesta publicació hi participen diverses persones de la meva família amb el seu testimoni, com ara l’Araceli Ricart.

Guardonat al Premi “Romà Planes i Miró”, què va significar per a tu?
Quan em van cridar per recollir el premi em vaig quedar molt sorprès, no m’ho esperava. El premi ens ha donat energies per fer la segona part del llibre, en què continuarem explicant la meva història, és a dir, com és la meva vida ara.

On podem aconseguir el llibre?
El trobareu a l’Arxiu de la Memòria Popular amb seu a la Roca del Vallès.

Volem aprofitar el butlletí per agrair el testimoni d’en Marcos i felicitar-lo per atrevir-se a viatjar sol a Madrid, on va gaudir d’uns dies de vacances entre amics i amigues.

Calidad Plena Inclusión ISO 9001