Som | Fundació Catalana Tutelar

caenes
You Are Viewing

La importància d’arribar a acords

En Jerónimo N. i en Miquel R. es van conèixer el 14 d’agost de 2020, malgrat que ja fa temps que són a la fundació, i van començar a compartir un pis una setmana més tard. Van tenir pocs dies per a conèixer-se, però s’han avingut molt bé.

vida-independent-persones-discapacitat-Aquesta època de pandèmia no ha estat un obstacle per iniciar un projecte tan important com és el de la vida independent. L’equip de la fundació va fer els canvis corresponents al pis on anaven a viure per adaptar-lo a les seves necessitats, va efectuar alguns arranjaments per facilitar-los la vida quotidiana i va coordinar els suports necessaris per afavorir un aspecte tan important com la convivència. Encara falten alguns detalls que no trigaran gaire a arribar-los.

En Miquel vivia al carrer Princesa amb la seva família. Comenta que estava bé, però havia arribat el moment d’independitzar-se. Ell continua mantenint una estreta relació amb la seva germana, a qui visita cada quinze dies i continua ajudant la resta de la seva família. Però, quan arriba el diumenge … aquest dia se’l reserva exclusivament per a ell.

Durant l’entrevista, en Miquel ens va explicar que és un fan de la Barceloneta perquè va viure-hi durant alguns anys. Li encanten els actes que se celebren habitualment i els diumenges aprofita per fer un volt pel barri. Feia natació al Club Natació Atlètic Barceloneta i ara està esperant reprendre aviat aquesta activitat al barri de la seva vida.

En Jerónimo és un veterà a compartir pis amb altres companys. Ens va explicar que la majoria de les experiències han estat positives i la zona que més li ha agradat ha estat Sants, on vivia fins ara. Ens indica que li encantaven els restaurants, les botigues i, per descomptat, les festes del barri.

Quant a activitats, en Jerónimo formava part d’un grup de teatre, però encara ha de superar la por escènica per actuar en una obra davant del públic. També assistia a classes d’informàtica a l’escola d’adults, formació que espera reprendre després de la pandèmia, i ens diu que també li agradaria fer classes de mecànica.

Tant en Jerónimo com en Miquel se sentien molt identificats amb els barris de les seves antigues residències. Indiquen que la vida no els ha canviat massa al nou pis perquè, afortunadament, poden continuar fent les seves activitats a prop d’on resideixen.

Tots dos destaquen que la convivència ha estat molt fàcil. No han tingut cap incident. Tenen vida-independent-discapacitat-intel·lectualcaràcters molt compatibles. S’organitzen de manera ràpida per les tasques diàries i també per veure la televisió. En Jerónimo assenyala que, al principi, pensava que tindrien algun problema amb la tele però s’han coordinat molt bé. Veuen programes de manera separada i, de tant en tant, trien una emissió que els agrada a tots dos per veure-la junts.

Compten amb una persona de suport al domicili que hi va tres dies a la setmana per ajudar-los amb la neteja, higiene personal, compres i menjar. La resta de la setmana ja s’organitzen per la resta de tasques i per mantenir bé la casa.

Quant als caps de setmana, en Miquel passeja per la Barceloneta o participa en una activitat d’oci de la Federació Acell. En Jerónimo comparteix algunes sortides amb en Francesc B. i en Xavier O., el seu voluntari. De moment, fan activitats per separat.

Durant tota l’entrevista, tots dos ens van comentar que han tingut molta sort de trobar-se. Encara han de millorar algunes coses del pis, però pel que fa a la convivència s’entenen molt bé i “se senten a gust compartint aquesta experiència junts”. En Miquel afegeix que “cal estar disposat a arribar a acords per conviure, perquè si busques problemes segur que els trobes”. Un plantejament idoni per aconseguir una bona convivència!

Calidad Plena Inclusión ISO 9001 ONG Acreditada - Fundación Lealtad